De biografies devotes a l’edat moderna: el cas de fra Antoni Vicenç Domènec

Autors/ores

Resum

A l’estudi es reflexiona sobre l’auge a l’edat moderna del gènere de les biografies devotes de venerables, és a dir, vides d’homes i dones il·lustres en virtut que no havien sigut canonitzats. Aquest gènere, estretament vinculat a l’hagiografia reformada, tingué una gran acceptació en els darrers decennis del segle XVI i, sobretot, al XVII. Com veurem, diversos factors van contribuir a l’èxit d’aquest tipus d’escrit devot, i no tots de caràcter estrictament religiós: també hi confluiren el creixent interès per la lectura de biografies, molt estès en l’època, i la voluntat de sacralitzar el territori. Per abordar la qüestió, m’hi referiré als santorals més difosos a l’època en la Catalunya d’inicis del Sis-cents que incloïen biografies devotes: els Flos sanctorum reformats d’Alonso de Villegas i de Pedro de Ribadeneira (S.J.), i el santoral català d’Antoni Vicenç Domènec (O.P.), a la vida i obra del qual dedicaré una atenció especial.

Paraules clau

hagiografia, contrareforma, biografia devota, santoral, Antoni Vicenç Domènec

Referències

ANTIST, Vicente Justiniano, La vida y historia del apostólico predicador sant Vicente Ferrer, Valencia, Pedro de Huete, 1575.

ARAGÜÉS ALDAZ, José, “La difusa autoría del Flos Sanctorum: silencios, presencias, imposturas”, en Maud Le Guellec, ed., El autor oculto en la literatura española: siglos XIV a XVIII, Madrid, Casa Velázquez, 2014, pp. 21-40, 10-11-24, <https://doi.org/10.4000/books.cvz.20382>.

ARRONIS LLOPIS, Carme, “El milagro mariano en el siglo XVI: entre las polémicas reformistas y la revalidación católica”, en Isabella Tomassetti, ed., Avatares y perspectivas del medievalismo ibérico, San Millán de la Cogolla, Cilengua, 2019, pp. 673-682, 10-12-24, <http://hdl.handle.net/10045/99408>.

ARRONIS LLOPIS, Carme, “La tradició editorial del Flos sanctorum català en el Cinccents”, Magnificat. Cultura i Literatura Medievals, 8 (2021), pp. 229-302, <https://doi.org/10.7203/MCLM.8.20952>.

ARRONIS LLOPIS, Carme, “La revisió de l’hagiografia en la Contrareforma: Pere Gil i Antoni Vicenç Domènec”, en Jaume Dantí et al. (eds.), El món d’Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Actes del IX Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, Universitat de Barcelona i Ajuntament de Manresa, 2024, pp. 86-106, 10-12-24, <http://hdl.handle.net/10045/142425>.

ARRONIS LLOPIS, Carme, “Los métodos historiográficos en la hagiografia de la Contrarreforma”, en La Literatura y las otras artes. IX Congreso Internacional de la SEMYR, 2024 [en premsa].

ARRONIS LLOPIS, Carme, “«Dels modos ab los quals se poden y deuen saber y escriurer las vidas dels sants»: el modelo de Ambrosio de Morales en la hagiografía de Pere Gil”, Hispania Sacra, 77-155 (2025).

BAÑOS VALLEJO, Fernando, Las vidas de santos en la literatura medieval española, Madrid, Laberinto, 2003, 10-12-24, <https://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmctj0f8>.

BAÑOS VALLEJO, Fernando, ““Lanzarían grandes carcajadas”: Lo apócrifo del flos sanctorum y la burla de los protestantes”, Rilce: Revista de Filología Hispánica, 36-2 (2020), pp. 428-452, 10-12-24, <https://doi.org/10.15581/008.36.2.428-52>.

BAÑOS VALLEJO, Fernando, “Villegas’ Deviation in the Compositional Criteria of his Flos sanctorum”, en Fernando Baños (ed), Hispanic Hagiography in the Critical Context of the Reformation, Turnhout, Brepols, 2022a, pp. 49-73.

BAÑOS VALLEJO, Fernando, “Baltasar Gérard, asesino y mártir, entre los extravagantes del Flos Sanctorum de Villegas” en Eliseo Serrano y Jesús Criado (eds.), Santos extravagantes, santos sin altar, mártires modernos, Madrid, Sílex, 2022b, pp. 67-89.

BETRÁN MOYA, Jose Luis, “Sobre santos y santas extravagantes en las hagiografías catalanas del Barroco”, en Eliseo Serrano y Jesús Criado (eds.), Santos extravagantes, santos sin altar, mártires modernos, Madrid, Sílex, 2022, pp. 291-332.

BETRÁN MOYA, Jose Luis i BLANCO FERNÁNDEZ, Carlos, “Antoni Vicenç Domènech y su Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Catalunya (1602)”, en Emilio Callado, ed., Frailes, santos y devociones. Historias dominicanes en homenaje al Profesor Alfonso Esponera, Valencia, Tirant Humanidades, 2020, pp. 375-399.

BOYER, Régis, “An Attempt to Define the Typology of Medieval Hagiography” en P. Foote et. al. (eds.), Hagiography and Medieval Literature, Odense, University of Southern Denmark, 1981, pp. 27-36.

BURGUILLO, Javier, “El éxito editorial del Flos sanctorum de Alonso de Villegas frente al control de la literatura hagiográfica después de Trento”, en Mathilde Albisson, ed., Los agentes de la censura en la España de los siglos XVI y XVII, Berlín, Peter Lang, 2021, pp. 303-340.

DOMÈNEC, Antoni Vicenç, Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña, Barcelona, Gabriel Graells i Giraldo Dòtil, 1602; i Girona, Joan Garrich, 1630.

DUN-LAUREAU, Brenda, “Le conseguenze dell’Umanismo e del Concilio de Trento sulla scrittura hagiogràfica”, en G. Luongo, ed., Erudizione e devozione. Le Raccolte di Vite di santi in età moderna e contemporánea, Roma, Viella, 2000, pp. 19-35.

FÀBREGA GRAU, Àngel, “El P. Pedro Gil SJ (mort 1622) y su colección de vidas de Santos”, Analecta Sacra Tarraconensia, XXXI (1958), pp. 5-25.

FERNANDES, Maria de Lurdes Correia, “Entre a família e a religião: a Vida de João Cardim (1585-1615)”, Lusitania Sacra, 2ª sèrie- t. V (1993), pp. 93-120, 12-12-24, <https://doi.org/10.34632/lusitaniasacra.1993.7984>.

FERNÁNDEZ LÓPEZ, Sergio, “Vidas de autores italianos en traducciones impresas del Siglo de Oro: Dante, Petrarca y Ariosto”, en Valentín Núñez i Raúl Díaz (eds.), Vidas en papel. Escrituras biográficas en la Edad Moderna, Huelva, Etiópicas, 2018, pp. 205-248.

GANDÍA-BARBER, Juan Damián, “El culto lícito a los Santos y Beatos (Canon 1187)”, Ius Canonicum 61-121 (2021), pp. 245-287, 12-12-24, <https://doi.org/10.15581/016.121.002>.

GIL, Pere, Vides dels sants de Catalunya, Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, Ms. 235.

GILLAUSSEAU, Axelle, “Los relatos de milagros de Ignacio de Loyola: un ejemplo de la renovación de las prácticas hagiográficas a finales del siglo XVI y principios del siglo XVII”, Criticón, 9 (2007), pp. 5-56.

GOTOR, Miguel, “Hagiografía y censura libraria: el Quinto capítulo sobre los milagros de la Vida de Ignacio de Loyola de Pedro de Ribadeneira entre Corte de Reyes y obediencia romana”, en José Martínez Millán, Henar Pizarro i Esther Jiménez, coords., Los jesuitas, Religión, política y educación (siglos XV-XVIII), II, Madrid, Universidad Pontificia de Comillas, 2012, pp. 1007-1027.

GUTIÉRREZ, José Luis, “La instrucción Sanctorum Mater de la Congregación de las causas de los santos”, Ius Canonicum, 48 (96), 2008, pp. 631-66, 12-12-24, <https://doi.org/10.15581/016.48.14171>.

MARTÍN DEL BURGO GARCÍA, Lorenzo, Una hagiografía de autor: la poética del ‘Flos sanctorum’ de Pedro de Ribadeneira, Santa Barbara, University of California: Publications of eHumanista, 2019.

MAYER, Thomas F i WOOLF, Daniel, The rhetorics of life-writing in early Modern Europe. Forms of biography form Cassandra Fedele to Louis XIV, Ann Arbor, The University of Michigan Press, 1995.

MENDES, Paula ALMEIDA, Paradigmas de papel: a escrita e a edição de “vidas” de santos e “vidas devotas” em Portugal (sé-culos XVI – XVIII), Porto, CITCEM, 2017.

MORALES, Ambrosio De, Corónica general de España, Alcalá de Henares, Juan Íñiguez de Lequerica, 1574.

RIBADENEIRA, Pedro de, Flos sanctorum, o libro de las vidas de los santos, Madrid, Luis Sánchez, 1604.

RIBADENEIRA, Pedro, Vida de san Ignacio de Loyola, fundador de la religión de la Compañía de Jesús, Barcelona, Viuda e hijos de J. Subirana, eds., 1863 (1a ed. 1683).

SOTO ARTUÑEDO, Wenceslao (S.J.), “Reconocimiento de la santidad de Ignacio de Loyola, 1556–1622”, Archivum Historicum Societatis Iesu, XCI-181 (2022-I), pp. 9-82.

TORRES SANS, Xavier, “La nació i el temple. Patriotisme i Contrareforma a la Catalunya moderna”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 28-1 (2008), pp. 85-102, 15-12-24, <https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/243559>.

VALSALOBRE, Pep, “Elements per a una Catalunya sacra: sobre alguns aspectes de l’hagiografia de l’edat moderna catalana”, en Marinela Garcia i M.Àngels Llorca (eds.), Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda, Alacant, Universitat d’Alacant i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2012, pp. 99-122.

VILLEGAS, Alonso de, Adición a la tercera parte del Flos Sanctorum, en que se ponen vidas de varones ilustres, Barcelona, Hierónymo Genovés, 1588, Biblioteca de Catalunya [R[2]-4-53].

VILLEGAS, Alonso de, Flos sanctorum y historia general de la vida y hechos de Jesuchristo, Dios y Señor nuestro, y de todos los Santos de que reza y haze fiesta la Iglesia Católica, conforme al Breviario Romano, reformado por decreto del Santo Concilio Tridentino, Primera parte, Madrid, Pedro Madrigal, 1588 (1ª ed. 1578).

Publicades

19-12-2025

Com citar

Arronis Llopis, C. (2025). De biografies devotes a l’edat moderna: el cas de fra Antoni Vicenç Domènec. Studia Aurea, 19, 33–51. https://doi.org/10.5565/rev/studiaaurea.663

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data