Vides imaginades, vides traduïdes. Escriptura biogràfica i traducció a l’Espanya de l’edat moderna.
Resum
Gran part de les vides de poetes que van arribar a Espanya entre els segles XV i XVII segueixen els models antics, extraient dades i esdeveniments dispersos de textos en altres llengües o traduint-los, reescrivint-los i adaptant-los, principalment del llatí i de l’italià, per tal d’adequar-se als principis constructius i característiques literàries del gènere de les vitae poetarum. A través de l’estudi d’un nombre representatiu de biografies de poetes traduïdes al castellà, el present article estableix algunes afinitats entre l’escriptura biogràfica a l’edat moderna i la pràctica humanística de la traducció, particularment els mètodes de la primera per traslladar en paper la trajectòria vital i literària d’individus il·lustres del passat i les estratègies traductològiques de la segona per tal d’actualitzar les vitae en un nou context cultural i lingüístic. L’article, que destaca la tasca filològica d’aquests biògrafs-traductors, analitza alguns dels aspectes discursius més repetits del gènere que manifesten algunes idees fonamentals sobre la recepció d’autors antics i moderns i, a més a més, il·lustren la permeabilitat entre traducció i creació biogràfica en què la primera fou un taller d’aprenentatge per la constitució d’un cànon propi de vides d’autors espanyols.
Paraules clau
Vida de poetes, traducció, "vitae poetarum", biografia, històriaReferències
ALLÈS TORRENT, Susanna, “Panorama de la traducción en el siglo XV”, en Historia de la Traducción en España, ed. Francisco Lafarga y Luis Pegenaute, 2023, 02-09-25, < https://phte.upf.edu/hte/alles-torrent/>.
ALONZI, Luigi, “Introduction. Translating the Past”, en History as a Translation of the Past. Case Studies from the West, ed. Luigi Alonzi, Bloomsbury Academic, 2023, pp. 1-24.
BARREDA, Pere-Enric, “Notas sobre la tradición textual de la Tebaida de Arjona”, Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos, 8 (1995), pp. 255-279.
BENARD, Élodie, Les Vies d’écrivains (1550-1750). Contribution à une archéologie du genre biographique, Genève, Droz, 2019.
BOCCACCIO, Giovanni, Trattatello in laude di Dante, con introduzione e commento di Giuseppe Gigli, Livorno, Rafaelo Giusti Editore, 1908.
BOECIO, Severino, Los cinco libros de la Consolación, trad. Esteban Manuel de Villegas, Madrid, Andrés García, 1665.
BOTLEY, Paul, Latin Translation in the Renaissance: the Theory and Practice of Leonardo Bruni, Giannozzo Manetti, and Desiderius Erasmus, Cambridge, Cambridge University Press, 2004.
BOURDIEU, Pierre, “L’illusion biographique”, Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 62-63 (1986), pp. 69-72.
BRINTON, Alan, “Quintilian, Plato, and the ‘Vir Bonus’”, Philosophy & Rhetoric, 16-3 (1983), pp. 167-184.
BURKE, Peter, “Cultures of Translation in Early Modern Europe”, y “Translating Histories”, en Cultural Translation in Early Modern Europe, ed. P. Burke y R. Po-Chia Hsia, Cambridge, Cambridge University Press, 2007, pp. 7-38 y 125-141.
BURKE, Peter, Hibridismo Cultural, Madrid, Ediciones Akal, 2010.
BURKE, Peter, “The History and Theory of Reception”, en The Reception of Bodin, ed. Howell A. Lloyd, Brill, Leuven, 2013, pp. 21-37.
CÁTEDRA, Pedro, “Biografía, altrobiografía y reinvindicación autobiográfica”, en Vies d’écrivains vies d’artistes, Espagne, France, ltalie. XVIe-XVIIIe siècles, ed. Matteo Residori, Hélène Tropé, Danielle Boillet y Marie-Madeleine Fragonard, Paris, Presses Sorbonne Nouvelle, 2014, pp. 37-53.
CICERÓN, Los deziseis libros de las Epistolas, o cartas de M. Tulio Cicerón, Madrid, Pedro Madrigal, 1589.
ESOPO, Vita et Fabellae Aesopi cum interpretatione Latina, ita tamen ut separari a Graeco possit pro unusquisque arbitrio [et al.], Venetiis, apud Aldum, 1505.
ESTEVE MESTRE, Cesc, ed., “Vides d’escriptors a l’edat moderna. Presentació”, SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 23 (2024), pp. 210-213.
FERNÁNDEZ LÓPEZ, Sergio, “Vida de autores italianos en traducciones impresas del Siglo de Oro: Dante, Petrarca y Ariosto”, en Vidas en papel. Escrituras biográficas en la Edad moderna, ed. Valentín Núñez Rivera y Raúl Díaz Rosales, Etiópicas. Revista de Letras Renacentistas, 2018, pp. 203-246.
FERNÁNDEZ LÓPEZ, Sergio, Vidas paratextuales en traducciones del Siglo de Oro. De Apuleyo a Virgilio, Anejo núm. 6 de Etiópicas. Revista de Letras Renacentistas, 2020.
GIL, Juan, “Marcial en España”, Humanitas 56 (2004), pp. 225-326.
GONZÁLEZ CAÑAL, Rafael, “La Vida de Boecio de Francisco de Moncada y el Conde de Rebolledo”, Silva. Estudios de Humanismo y tradición clásica, 2 (2003), pp. 131-146.
IZQUIERDO, Adrián, Pierre Matthieu en España. Biografía, política y traducción en los Siglos de Oro, Madrid/Frankfurt am Main, Iberoamericana-Vervuert, 2019.
IZQUIERDO, Adrián, “Quevedo y la Vita Anacreontis: retórica y dialéctica al servicio de la biografía” en Cinco estudios sobre paratexto y biografía en el Siglo de Oro, coord. Samuel Fasquel, JANUS, Revista de Estudio sobre el Siglo de Oro, 15 (2020), pp. 17-48.
JAKOBSON, Roman, “On Linguistic Aspects of Translation,” en The Translation Studies Reader, ed. Lawrence Venuti, London, Routledge, 2004, pp. 138-143.
LAUSBERG, Heinrich, Manual de retórica literaria, 3 vols., Madrid, Gredos, 1975.
MARGOLIN, Jean-Claude, “Érasme, éditeur de Jérôme”, en Gli antichi e i moderni: studi in onore di Roberto Cardini, ed. Lucia Bertolini y Donatella Coppini, Firenze, Polistampa, 2010, pp. 761-820.
NAVARRO LÓPEZ, Joaquín, “La Vergilii Maronis Vita de Pietro Crinito. Las ediciones de 1513 y 1516 de Juan Sobrarias”, Excerpta Philologica 3 (1993), pp. 285-312.
NÚÑEZ RIVERA, Valentín, Escrituras del yo y carrera literaria. Las biografías de Faria y Sousa, Huelva, Publicaciones de la Universidad de Huelva, Biblioteca Biográfica del Renacimiento Español, 2020.
NÚÑEZ RIVERA, Valentín, “Vidas preliminares. Paratextos biográficos en el Siglo de Oro”, Etiópicas. Revista de letras renacentistas, 5 (2020).
PALMER, Ada, Reading Lucretius in the Renaissance, Cambridge, Harvard University Press, 2014.
PANIZZA, Letizia A. “Gasparino Barzizza’s Commentaries on Seneca’s Letters”, Traditio 33 (1977), pp. 297-358.
PANTALEÓN DE RIBERA, Anastasio, Obras de Anastasio Pantaleón de Ribera ilustradas por don Joseph Pellicer de Tovar, Madrid, Francisco Martínez, 1634.
PARAVICINO, Hortensio Félix, “Vida y escritos de don Luis de Góngora” (1628), en La reñida canonización de Góngora: primeras «vidas» y primeras ediciones de sus obras, ed. Adrián Izquierdo, París, e-Spania Books, 2023.
PELLICER Y TOVAR, José, “Vida de don Luis de Góngora” (1630), en La reñida canonización de Góngora: primeras «vidas» y primeras ediciones de sus obras, ed. Adrián Izquierdo, París, e-Spania Books, 2023.
PETRARCA, Francesco, Francisco Petrarca con los seis Triunfos de toscano con el comento que sobre ellos se hizo, Logroño, ed. Arnau Guillén de Brocar, 1512.
PINEDA, Victoria, “El género ‘vida’ en la retórica historiográfica renacentista”, Studi Ispanici XLVI (2021), pp. 33-57.
POE, Elizabeth W., From Poetry to Prose in Old Provençal, Birmingham, AL., Summa, 1984.
QUEVEDO, Francisco de, Anacreón castellano, ed. de Elena Gallego Moya y J. David Castro de Castro, A Coruña, SIELAE, 2018.
RIQUER, Martín de, Vidas y amores de los trovadores y sus damas, Acantilado, Barcelona 2004.
RUIZ PÉREZ, Pedro, “Carreras recompuestas: publicaciones póstumas y sujeto editorial”, eHumanista, 35 (2017), pp. 100-126.
RUIZ PÉREZ, Pedro, Biografías y representaciones del escritor. Estudios de autoría e historia literaria hispánica (siglos XVI-XVIII), Madrid, Ediciones Complutense, 2025.
SAQUERO, Pilar y Tomás GONZÁLEZ, “Sobre la presencia en España de la versión latina de la Ilíada de Pier Candido Decembrio. Edición de la Vita Homeri y de su traducción castellana”, Cuadernos de filología clásica, XXI (1998), pp. 319-344.
SÉNECA, Flores de L. Anneo Séneca, traducidas de latín en romance castellano por Juan Martín Cordero, Amberes, imp. Cristóbal Plantino, 1555.
SERÉS, Guillermo, La traducción en Italia y España durante el siglo XV. La “Ilíada en romance” y su contexto cultural, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 1997.
SOLERVICENS, Josep y ESTEVE, Cesc, “Discurso biográfico y poética barroca: la vida de Vicent García (1703) de Manuel de Vega”, Bulletin Hispanique, 121-2 (2019), pp. 629-644.
SOLÍS, Antonio de, Varias poesías sagradas y profanas que dejó escritas, aunque no juntas ni retocadas, don Antonio de Solís y Ribadeneyra, Madrid, Antonio Román, 1692.
STIERLE, Karlheinz, “Translatio Studii and Renaissance: From Vertical to Horizontal Translation”, en The Translatability of Cultures: Figures of the Space Between, ed. S. Budick y W. Iser, Stanford, Stanford University Press, 1996, pp. 56-67.
VEGA, Garcilaso de la, Garcilasso de la Vega natural de Toledo príncipe de los poetas castellanos, de don Thomas Tamaio de Vargas, Madrid, Luis Sánchez, 1622.
VERA TASSIS Y VILLAROEL, Juan de, “Fama vida y escritos de don Pedro Calderón de la Barca y Riaño”, en Comedias del célebre poeta español don Pedro Calderón de la Barca, t. I, ed. Juan Fernández de Aponte, Madrid, Imprenta del Supremo Consejo de la Inquisición, 1760, pp. 1-8.
VIDAL CLARAMONTE, María C. África, La traducción y la(s) historia(s). Nuevas vías para la investigación, Granada, Comares, 2018.
VIRGILIO, Églogas de Virgilio traducidas de latín en español por Juan Fernández de Idiáquez, Barcelona, Pedro Malo, 1574.
VIRGILIO, La Eneida de Virgilio, príncipe de los poetas latinos, traducida en octava rima y verso castellano [por Gregorio Hernández de Velasco], Toledo, Diego de Ayala, 1555.
WHITE, Hayden, “Interpretation in History”, en Tropics of Discourse: Essays in Cultural Criticism, Baltimore, The Johns Hopkins University Press, 1978, pp. 51-80.
WHITE, Hayden, El texto histórico como artefacto literario y otros escritos, trad. Verónica Tozzi y Nicolás Lavagnino, Ediciones Paidos, Barcelona 2003.
ZERARI, Maria, “Cervantès, première Vie, première(s) figure(s)”, en Le Grand Écrivain et sa première Vie. “L'illusion biographique” (XVIe - XVIIIe siècle), coord. Maria Zerari, Paris, Classiques Garnier, 2021a, pp. 125-155.
ZERARI, Maria, “Introduction. Vies, données, présupposés, enjeux”, en Le Grand Écrivain et sa première Vie. “L’illusion biographique” (XVIe - XVIIIe siècle), coord. Maria Zerari, Paris, Classiques Garnier, 2021, pp. 7-16.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Adrián Izquierdo

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.