La voluntat de cremar la pròpia creació al discurs biogràfic barroc: modulacions morals i paròdiques
Resum
Que el poeta a la cambra mortuòria ordeni cremar els seus versos és un topos incitat pels primers biògrafs de Virgili. L’escena no busca solament justificar el neguit virgilià per haver de deixar inacabada l’Eneida. Precisament les diverses modulacions i interpretacions de la voluntat de destruir la pròpia creació permeten transferir el topos a múltiples creadors de l’Edat Moderna, fins i tot a aquells que han difós els seus escrits a través de la impremta. A part del prestigi que confereix l’emulació del gest virgilià, el relat permet mostrar l’exigència de perfecció formal, la profunditat intel·lectual o la dimensió ètica dels creadors. Els primers biògrafs de Giovan Battista Marino (Giovan Battista Baiacca, Girolamo Preti) i de Vicent Garcia (Manuel de Vega) es valen del topos per justificar el sensualisme i la lascívia d’algunes de les millors composicions poètiques del Barroc, en tant que pretesament ens haurien arribat contravenint la voluntat dels seus autors. La voluntat de destrucció de la pròpia obra, però, també admet el distanciament irònic, quan el relat maximitza la transcendència de la crema, la porta fins a l’absurd o exhibeix els errors dels marmessors en l’execució de les intencions de l’autor.
Paraules clau
Vides de poetes, Barroc, Destrucció de llibres, Modulació moral, Modulació paròdica, Giovan Battista Marino, Vicent GarciaReferències
ARGUEDAS, Juan Manuel de, “Censura”, en Francisco Quevedo, Obras posthumas y vida, parte tercera, Madrid, Antonio Sanz, 1729.
BACARDIT, Ramon, “Frederic Soler (Pitarra) i els nous autors del teatre català”, en Literatura contemporània (I): El Vuit-cents, dir. Enric Cassany, Josep M. Domingo, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Ed. Barcino, 2018, pp. 253-284.
BLANCO, Mercedes, “La agudeza en las Rimas de Tomé de Burguillos”, en Otro Lope no ha de haber, ed. Gaetano Chiappini y Maria Grazia Profeti, Firenze, Alinea editrice, pp. 219-240.
BRUGNOLI, Giorgio, NAUMANN, Heinrich, “Vitae Virgilinae”, en Enciclopedia Virgiliana, ed. Francesco Della Corte et alii, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 1990, vol. VI, pp. 570-588.
CARMINATI, Clizia, Vita e morte del Cavalier Marino, Bologna, Casa editrice Emil di Odoya, 2011.
CHIARO, Francesco, Vita del cavalier Marino descrita dal signor canonico napoletano, suo nipote, Napoli, Ottavio Beltrano, 1632.
FRARE, Pierantonio, “La nuova critica della meravigliosa acutezza”, en Storia della critica letteraria italiana, dir. Giorgio Baroni, Torino, Utet, pp. 223-277.
GARCIA, Vicent, Harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l’Atlant del cel poètic, lo Doctor Vicent Garcia, Rector de la parroquial de Santa Maria de Vallfogona, recopilades i emendades per dos Ingenis de la molt il·lustre Acadèmia dels Desconfiats, Barcelona, Rafel Figueró, 1703.
GRILLO, Angelo, Lettere, Venezia, appresso Giovan Battista Ciotti, I, 1616.
HERRERA, Arnulfo, “Textos burlescos y satíricos de la Nueva España aurisecular”, en Antología de la literatura burlesca del Siglo de Oro. Burla y sátira en los Virreinatos de Índias. Una antologia provisional, ed. de Carlos F. Cabanillas, New York, Instituto de Estudios Auriseculares, 2020, pp. 207-317.
HORSFALL, Nicolas, A Companion to the Study of Virgil, Leiden, Brill, 1995.
KREVANS, Nita, “Bookburning and the poetic deathbed: the legacy of Virgil”, en Classical Literary Careers and their Reception, ed. Philip Hardie y Helen Moore, Cambridge University Press, 2010, pp. 197-208.
LAIRD, Andrew, “Recognizing Virgil”, en Creative Lives in Classical Antiquity: Poets, Artists and Biography, ed. Richard Fletcher y Johanna Hanink, Cambridge, Cambridge University Press, 2017, pp. 75-99.
LOREDANO, Francesco, Vita del Cavalier Marino di Francesco Loredano, nobile veneto, Venezia, Giacomo Sarzina, 1633.
LOREDANO, Francesco, “Il Marino viverà” en Edizione commentata della Vita del Cavalier Marino di Giovan Francesco Loredano, a cura di Simona Bortot, Venezia, Edizioni Ca’Foscari, 2015.
MARINO, Giovan Battista, Adone, a cura di Emilio Russo, Milano, Bur Classici, 2013.
MESTRES, Salvador, “Poesias perdidas de Vallfogona. Poetas ignorados: fragmento de un libro manuscrito titulado Curiositat Catalana”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, II (1868), pp. 385-412.
MONTEMAYOR ACEVES, Martha Elena, “Suetonio. Vida de Virgilio”, Nova Tellus, 27/2 (2009), pp. 205-234.
NAVARRO LÓPEZ, Joaquin Luis, “La Vergilii Maronis vita de Pietro Crinito: las Ediciones de 1513 y 1516 de Juan Sobrarias”, Excerpta philologica, 3 (1993), pp. 285-312.
POWELL, Anton, HARDIE, Philip R., eds., The Ancient Lives of Virgil. Literary and Historical Studies, Swansea, The Classical Press of Wales, 2017.
ROSSICH, Albert, “Francesc Vicent Garcia: tres segles i mig de referències escrites”, ATCA, 3 (1984), pp. 259-276.
ROSSICH, Albert, Francesc Vicent Garcia, Història i mite del Rector de Vallfogona, Barcelona, Ed. 62, 1987.
ROSSICH, Albert, L’obra de Francesc Vicent Garcia i l’Acadèmia de Bones Lletres. Discurs llegit el dia 10 de febrer de 2022 en l’acte de recepció pública (...) a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2022.
RUSSO, Emilio, Marino, Roma, Salerno editrice, 2008.
SEGURA, Juan Antonio de, Poemas varios que a diversos asuntos compuso el P. M. Fray Juan Antonio de Segura [Ms., 1718, Biblioteca Nacional de México].
SOLER, Frederic (Serafí PITARRA), Lo Rector de Vallfogona, Barcelona, Eudald Puig, 1874.
SOLERVICENS, Josep, La poètica del Barroc. Textos teòrics catalans, Barcelona-Lleida, Ed. Punctum, 2012.
SOLERVICENS, Josep, ESTEVE, Cesc, “Discurso biográfico y poética barroca: la vida de Vicent García (1703) de Manuel de Vega”, Bulletin Hispanique, 121/2 (2019), pp. 629-644.
STOK, Fabio, “Virgil’s Biography between Rediscovery and Revision”, Renaessanceforum, 9 (2015), pp. 63-86.
SUETONIO ET AL., Biografías literarias latinas, introducción de Yolanda García, Madrid, Ed. Gredos, 1985.
TARSIA, Pablo Antonio de, Vida de don Francisco de Quevedo y Villegas, caballero del Orden de Santiago, secretario de su Majestad y señor de la villa de la Torre de Juan Abad, Madrid, Pablo de Val, 1663.
VIDAL, José Luis, “La Vita vergiliana de Focas, biografía y poesía de escuela”, Excerpta Philologica, 1/2 (1991), pp. 801-812.
VIDAL, José Luis, “Por qué Virgilio quería quemar la "Eneida"..., si es que quería”, en Humanitas in honorem Antonio Fontán, Madrid, Ed. Gredos, 1992, pp. 479-484.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Josep Solervicens
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
