Trameses

Directrius per a l’autor/a

Criteris de presentació del text

A la nostra revista digital és necessari unificar els criteris de presentació i, especialment, els que es refereixen a abreviacions, cites i referències. A més de les indicacions generals sobre les remissions bibliogràfiques i els seus corresponents assentaments, convé tenir en compte les següents observacions:

• Els títols dels llibres o volums van en cursiva, els títols de parts de llibres (poemes, capítols, contes, etc.) o d'articles van entre cometes, tret si per extensió o rellevància singular s'estima excepcionalment que han d'aparèixer en cursiva.
• S'observarà a les cites la jerarquia de cometes següent: "... '...' ..." ("cometa doble 'cometa simple' cometa doble").
• Només es tractaran com a intercalats, és a dir amb sagnat i en cos menor, les transcripcions de fragments extensos de les fonts o, en general, de les obres que són objecte d'estudi. Les cites d'una altra índole, com, per exemple, la d'opinions alienes sobre aquest objecte d'estudi, es presentaran, com a norma, entre cometes i integrades als paràgrafs.
• Les cites d'opinions d'altres estudiosos hauran d'estar preferentment en castellà o en la llengua original de l'article. Si la versió ofereix alguna dificultat, es pot indicar entre parèntesis el terme original que la suscita.
• S'evitarà l'ús de xifres per a quantificacions, és a dir quan no es tracti de dates o indicacions de números romans o aràbics que es refereixin a versos, pàgines, cants o parts de llibres. Les dates s'hauran de donar sempre en forma plena (1712-1718 en lloc de 1712-18). Els noms italians de períodes/segles s'escriuran amb majúscula i cursiva. Exemple: Quattrocento. Els noms castellans que segueixin aquesta forma de designació s'escriuran en majúscules i rodones: Exemple: Quinientos.
• Les notes no s'han d'utilitzar per donar referències bibliogràfiques completes, que només apareixeran en una llista única al final de l'article (vid. infra): qualsevol menció o crítica de la bibliografia oportuna haurà de remetre, mitjançant la indicació d'autor i any (o d'altres formes, si es tracta d'obres literàries o en general de fonts àuries) a l'assentament corresponent d'aquesta llista.
• Les notes s'anunciaran en el lloc oportú del text amb un número volat, preferentment després d'un signe de puntuació. La numeració de les notes serà correlativa per a cada article (i no haurà de tornar a començar amb cada una de les pàgines).
• A les notes es podran utilitzar les abreviatures convencionals més comunes (vid., cf., passim). El model de remissió bibliogràfica utilitzat, mitjançant indicació d'autor i any, fa innecessàries les indicacions com loc. cit., ibid.

La Bibliografia General

Assentaments de la bibliografia

La bibliografia citada remetrà a una llista única que figurarà al final de l'article. Les entrades, disposades alfabèticament, aniran encapçalades pel cognom d'un autor o per una forma abreujada de referir-se a l'obra. Les publicacions d'un únic autor es disposaran cronològicament. Si es citessin obres d'un autor aparegudes un mateix any, s'identificaran mitjançant l'addició d'una lletra minúscula cursiva.

Les fitxes bibliogràfiques s'han de cenyir als models següents:

• cognom(s) [coma] nom de l'autor [coma], títol del llibre [coma] ciutat [coma] editorial o institució a càrrec de l'edició [coma] any [punt]
• cognom(s) [coma] nom de l'autor [coma] títol [coma] nom i cognoms de l'editor o de l'antòleg o de l'autor del pròleg [coma] ciutat [coma] editorial o institució a càrrec de l'edició [coma] any [punt]
• cognom(s) [coma] nom de l'autor [coma] "títol de l'article" [coma] revista [coma] tom en números aràbics (any d'edició) pàgines [punt]
• cognom(s) [coma] nom de l'autor [coma] "títol de la contribució o del capítol" [coma] títol del volum col·lectiu [coma] nom i cognoms del compilador, coordinador o editor del volum [coma] ciutat [coma] editorial o institució a càrrec de l'edició [coma] any [punt]

Les cites de publicacions accessibles a Internet atendran a les normes següents:

• cognom(s) [coma] nom de l'autor [coma] "títol de la contribució" [coma], títol de la pàgina, editor de la pàgina [coma] data de consulta [coma] <direcció URL de la pàgina>
• Exemple: S. Kline, "Bringing up Jo: Little Women and the American Nineteenth Century Conduct Book Tradition”, Domestic Goddesses, Editora Kim Wells, 13-11-01, <http://www.womenwriters.net/domesticgoddess/kleinalcott.htm>

Remissió general (a la bibliografia) des del text i les notes

• Quan en el text de l'article es remeti a un assentament bibliogràfic, es donarà en nota el cognom que encapçali l'entrada corresponent i, entre parèntesi, l'any de la publicació. Quan es remeti a passatges determinats, s'afegirà a continuació de l'any, després de dos punts i un espai, els números de les pàgines corresponents (sense afegir, en cap cas, les abreviatures pp. o pàgs.).
• Quan en el text es remeti a una reedició amb addicions o modificacions, s'ha de consignar la dada a la referència i a l'assentament bibliogràfic corresponent. En qualsevol cas, sempre s'ha de donar primer la data de reimpressió a què remet la pàgina.
• En la remissió a obres literàries es respectaran -tret de casos excepcionals- les divisions internes en cants, parts, llibres, capítols, actes, etc., i la pràctica de referir-se a actes, parts, llibres i cants en números romans i a versos en aràbics. Si hi hagués més de dues referències (e.g. a actes, escena i vers) s'utilitzaran, en primer lloc, números romans, seguits de números romans en versaletes i de números aràbics.
• En citar obres literàries s'utilitzarà la seva designació més comuna (e.g., Hamlet, Don Quijote, Utopía) en lloc de la indicació d'autor i any reservada per a la bibliografia secundària i els volums de referència (és a dir, Don Quijote i mai Cervantes (1605-1615)). A la llista bibliogràfica final, aquesta forma només apareixerà quan la seva interpretació no sigui evident o bé quan remeti a una i només una de diverses edicions del text. En canvi, el pròleg, les notes o els comentaris que acompanyen el text es citen pel nom de la persona o persones que estan a càrrec de l'edició, introducció o notes, i amb indicació d'any i pàgina, és a dir, de la mateixa manera que la bibliografia secundària. Per aquest motiu, quan hi hagi cites i referències a pròlegs, notes o comentaris, l'estudiós haurà de tenir una entrada pròpia a la llista bibliogràfica, en què es remetrà adequadament a l'obra editada.
• En citar tractats de poètica, retòrica o versificació s'utilitzarà també la forma abreujada més comuna o més còmoda, per facilitar una ràpida identificació de les fonts (e.g., la Poètica de Luzán). La mateixa regla regeix per a comentaris (e.g. les Anotaciones de Herrera, les Explicationes de Robortello, les Interpretationes de Donato) i per a les fonts rellevants estudiades al text (e.g., els Poetices Libri Septem, el Trattato sulla poesia lirica). En tots els casos, la identificació ha de ser inequívoca.
• En remetre a obres clàssiques, s'utilitzaran, al text, les divisions i capitulacions convencionals (e.g., Cicerón, De oratore, II, 143; Horacio, Ars Poetica, vv. 76 o alternativament Ad Pisones, v. 76). En el cas de les obres d'Aristòteles, es pot afegir la numeració Bekker, especialment quan la remissió afecti termes o passatges concrets (e.g., Aristóteles, Poética, XX, 1456b22-24). Quan el text tracti sobre una traducció específica o sobre les equivalències d'un terme grec o llatí és convenient remetre, a més de al lloc de la traducció, al passatge de l'obra grega o llatina citada.
• La bibliografia de referència (diccionaris, enciclopèdies, catàlegs, històries generals, registres biogràfics, etc.) es pot citar, en el text definitiu, mitjançant abreviatures.

Paraules clau

Cada article ha d'incloure una relació de les paraules clau per facilitar les cerques i la identificació del treball per matèries. Les paraules clau han d'incloure noms propis quan l'estudi se centra en l'obra d'un o diversos autors.

PROJECTE

Al començament de l'article, a la primera nota, hi ha de figurar el codi de l'equip d'investigació al qual pertany l'autor i s'inscriu l'estudi.

Noms propis

A la bibliografia hi pot aparèixer la forma més comuna de referir-se a un autor quan no coincideixi amb el nom. Això permet reenviar a una altra entrada. Exemple:

• Pinciano: vid. Alonso López Pinciano

En cas que un autor sigui conegut amb un nom llatí o figuri amb nom llatí en alguna de les entrades bibliogràfiques, aquest s'hauria d'incloure igualment a la relació. Per exemple,

• Madius, Vicentius: vid. Maggi, Vincenzo
• Crinitus, Petrus: vid. Ricci, Pietro

Això mateix s'ha d'aplicar quan un autor és conegut amb noms diversos en diferents llengües modernes o quan alternen diversos noms a les entrades bibliogràfiques (e.g., Escalígero, Scaliger, Scaligero),

Observacions sobre la presentació d'originals

Els col·laboradors han d'utilitzar la tipografia Garamond, per al text cos 11 punts amb interlineat 12,5; per a les cites sagnades al text, cos 10 punts amb interlineat 11,5, i per a les notes, cos 8 punts amb interlineat 10. El títol ha de figurar en negreta, versals, els epígrafs també en negreta i en cursiva, i els subepígrafs en rodona.

S'adjunta un document matriu en Word on figura ja predeterminat l'estil per a text, nota, bibliografia i sagnat, i on figura ja la paginació determinada. Aquest document es pot descarregar i utilitzar com a plantilla per a la redacció de la col·laboració.

Si un article incompleix les normes d'estil però és acceptat per a la seva publicació, es requerirà a l'autor que adeqüi el seu text.

Peus de reproduccions, fotografies, imatges

Qualitat mínima de les imatges (300 píxels)

Exemples de peu d'il·lustració

• Figura 1: Façana de l'església conventual de Santa Maria delle Vergini a Venècia, Venècia, Biblioteca del Museu Correr, cod. Correr 317, fol. 10r.
• Figura 2: Títol de la coberta de la primera edició de l'obra de Pietro Pomponazzi, Tractatus de immortalitate animae, Bologna, 1516. Biblioteca Annenberg de Llibres Rars i Manuscrits, Universitat de Pennsylvania.
• Figura 3: Torre de Girolami, Florència, segle XII. Alinari / Art Resource, New York.
• Figura 4: Giuseppe de Ribera, Apol·lo i Màrsies, 1637, Napoli, Museu de Capo di Monte.